Sorra als ulls és un projecte que neix dispers, captan sense cap pretensió inicial els fragments i registres que es produeixen temporalment en una finca àrida de les terres de l’Ebre.

Sent directe i sincer a l’hora de captar el moment, sense modificacions terrenals que valguin; tan sols val la singular ètica representativa i personal, que a poc a poc, porta cap a una investigació i posterior tractament de la imatge per potenciar el seu contingut.
Cada fragment és únic, funciona per si sol. Sense necessitat d’acompanyaments per explicar-se a si mateix.

Alhora son part d’un tot, un conjunt que et pot extreure de la realitat quan la llunyania es palesa.

Múltiples forats de llum en la paret inviten a l’entrada d’un món íntim i delicat; fragilitats poètiques i grolleres que es despullen quan l’espectador s’atansa.
La sensació inicial d’invasió general produïda per la grandesa i desconcert de mirar sense saber com, volent esbrinar com afrontar un conjunt sense pistes i aparentment homogeni pot causar les ganes d’apropar-se.

Subtilesa de colors que amalgamen el pas del temps sense importància, degradació i renaixença son part d’un cercle regeneratiu sense fi; redimensionant les sensacions de l’efímer.